BREU

Tan breu com una fulla quan cau i desapareix en la seva pròpia brevetat.

QUE ESPERAR?

Esperar l'esperança, tal vegada? Anar fumant-se la cigarreta que és la vida mentre el temps venç, les teranyines triomfen, s'imposa la pols i res perdura que no sigui en la il·lusió de l'instant.

EL MON QUE HEM CREAT

Mentre ens prohibeixen fumar ens apugen la vida per totes bandes. A l'Europa de l'Est no tindran ni butà per passar l'hivern. El Papa Ratzinger que inicialment no em queia bé –sóc de la Teologia de l'Alliberament, jo– recorda, aquests dies, amb una intel·ligència que és la seva principal virtut, que cal lluitar contra el terrorisme, l'integrisme i el nihilisme. Plenament d'acord. En especial en el combat contra la buidor que envaeix la societat. Cal conservar l'esperança en els moments més obscurs. Sense esperança no som res.

LLEGIR O MIRAR LA TELE

Llegir és millor que mirar la telebrossa abocada d'anuncis. Però això no sé si ho entenen les masses, educades per a la frivolitat i el lleure. Panem et circenses, sempre!